Poblenou.org publica una investigació que du a uns documents que proben que el terreny que ocupa l’esgésia de Sant Bernat Calbó havia de ser per a un edifici públic.
El març de 1952, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a la Comissió d’Urbanisme que revises les alineacions del carrer Wad-Ras (entre els carrers Galceran Marquet i Marià Aguiló). En aquells moments aquest espai estava ocupat per la fàbrica Construcciones Textiles Carlos Sallés i per algunes finques (números 7 i 9 del carrer Amistat, i números 130, 132 i 134 del carrer Marià Aguiló).
Mesos abans s’havia aprovat la construcció d’un centre escolar (el Grupo Escolar Pio XII) en terrenys de propietat municipal, ocupats previament per la Fábrica de Aprestos Arturo Pomés.
En la reunió celebrada per la Comissió d’Urbanisme el 21 de març del 1952 va encarregar al Servicio de Extensión y Reforma de la Agrupación de Urbanismo y Valoraciones que redactes el Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras entre las de Galcerán Marquet y Mariano Aguiló [Memòria i Plànol] que es pot consultar en els arxius adjunts.
Les principals consideracions d’aquest projecte eren:
– Estava prevista la prolongació del carrer Wad-Ras (que en aquells moments acabava a Galceran Marquet) fins al carrer Marià Aguiló (no es preveia seguir-ne la prolongació més enllá, per no afectar el nucli antic del barri del Poblenou). Arran de l’aprovació de la construcció del Grupo Escolar Pio XII, el tram entre Galceran Marquet i Marià Aguiló no seria espais vials sinó que es proposava la construcció de jardins públics, evitant construir-hi cap edifici (mantenint l’afectació de la fàbrica Construcciones Textiles Carlos Sallés i de diverses finques).
– Però també s’analitzava que per donar un final de prespectiva al carrer Wad-Ras s’aconsellava la construcció d’un edifici (al costat del carrer Marià Aguiló) que afectaria les finques del carrer Amistat nº9 i Marià Aguiló nº132 i 134 [línies vermelles del Plànol adjunt] i la resta de l’espai com a plaça pública (just davant del Grupo Escolar Pio XII).
Al final del document s’informa que s’ha de procedir a l’expropiació de les finques del carrer Amistat nº9 i Marià Aguiló nº132 i 134; formar un únic solar per construïr-hi un edifici singular; on podrien situar-se les dependències muncipials i el centre administratiu del barri.
Aquest projecte va ser aprovat pel ple municipal el 30 d’octubre de 1952.

Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras entre las de Galcerán Marquet y Mariano Aguiló (Plànol i Memòria)
Aquest edifici públic no va construïr-se perquè el 3 de desembre de 1955 Antonio Cervantes, capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona demanant que es substituis la construcció d’aquest edifici públic per instal.lar-hi la parròquia de Sant Bernat Calbó (que en aquells moments estava ubicada al carrer Wad-Ras 206) [info publicada per POBLENOU.ORG- 23/10/2013].
El 5 de març de 1956 el Bisbat de Barcelona va comprar la finca dels nº132 i 134 del carrer Marià Aguiló per a la construcció de la nova parròquia (desconeixem la situació de la finca del carrer Amistat nº9 en aquells moments).
El 26 de juliol de 1956 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció de la parròquia de Sant Bernat Calbó en aquest solar.
El 12 de juny Servicio de Extensión y Reforma de la Agrupación de Urbanismo y Valoraciones va presentar el Estudio de rectificación de alineaciones del solar destinado a la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, en la calle de Wad-Ras [Memòria i Plànol] que permetia una ampliació del solar que havia d’ocupar l’esglèsia de Sant Bernat Calbó. Aquest projecte va ser redactat després de la petició feta per Antonio Cervantes (capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó) el 25 d’abril de 1957.
Estudio de rectificación de alineaciones del solar destinado a la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, en la calle de Wad-Ras (Plànol i Memòria)
Aquest estudi va ser aprovat com a nou projecte de construcció el 26 de juny de 1957 per l’Ajuntamnet de Barcelona (publicat al BOP del 12 de juliol del 1957).
El dia 1 de novembre de 1957 es va inaugurar la nova esglèsia de Sant Bernat Calbó. L’esglèsia tenia 530 m2 i va ser obra de l’arquitecte José Mª Soteras Mauri.