Ens hem traslladat!

Aquesta és la darrera entrada al Bloc.

Amb el nou any hem estrenat un nou web, ens veiem allà!

image

Anuncis

Comunitat Eix Pere IV

Eix Pere IvUna cinquantena de veïnes es van trobar ahir diumenge a la plaça del davant de l’Església del Sagrat Cor -al número 398 del carrer de Pere IV, entre els carrers de Fluvià i de la Selva de Mar-, i van organitzat un vermut i diverses activitats per dinamitzar i reivindicar el carrer de Pere IV com a passeig cívic. El col·lectiu Eix Pere IV recorda que aquest carrer havia estat un dels més importants de Poblenou i vol que recuperi tot el seu potencial, més enllà de funcionar com a eix viari.

La cita va ser les 11 del matí i s’hi van aplegat una cinquantena de veïnes de totes les edats que, en principi, tenien previst fer una passejada pel carrer de Pere IV. Convertir-lo en un passeig és precisament una de les coses que reivindiquen. Però ahir el dia no acompanyava i, davant del risc d’acabar totalment xopes, han optat per centrar les activitats a la placeta. Un vermut popular amb música i activitats d’animació per als més petits. Més tard ha començat a ploure de debò i la jornada ha acabat dins de la parròquia.

L’Eix Pere IV fa temps que es mobilitza amb l’objectiu de donar vida al carrer. Tiren endavant diverses iniciatives amb el propòsit de fer créixer les activitats socials i culturals de la zona. Volen incentivar les veïns a aprofitar els locals buits que hi ha al llarg del carrer de Pere IV. Ja s’havien trobat a la passada Festa Major i aquesta ha estat una més de les reunions que tenen pensat continuar fent amb cada cop més veïnes del Poblenou.

Enllaç al projecte de la Comissió d’Hàbitat Urbà on es veu que ja incompleixen els terminis marcats.

Imatge

Aquest dissabte al Clot: Esquerres pel Sí-Sí

image

Imatge

Assemblea oberta demà a Can Saladrigues

image

Verneda Antifeixista: Docufòrum aquest dijous

cartell-docuforumAquest proper dijous Verneda Antifeixista organitza un Docufòrum centrat en documental A la dreta i més enllà... Després del visionat hi haurà un debat amb la presència de Ricard Belis, coautor del documental.

L’acte es farà al Centre Cívic Sant Martí, Selva de Mar 215 i començarà a 2/4 de 8 del vespre.

El dia de la prohibició de la consulta…

image

Prohibició de la consulta? Desobeïm!

cassoladaDavant la que sembla imminent sortida al DOGC de la Llei de Consultes no refrendàries i la possible signatura del Decret de convocatòria de la consulta, cal reaccionar!

Preparem-nos per concentar-nos davant a les 7 de la tarda del dia que toqui, per anar totes juntes davant de la Delegacion del Gobierno a les 8 del vespre. I repicant paelles, cassoles,…

També farem suport a la concentració a la Plaça de Sant Jaume.

Convocatòria Clot, a les 7 de la tarda a la Plaça del Mercat.

Convocatòria Poblenou: a les 7 de la tarda a la Rodona del Casino.

desobeim

Felicitats Sergi!

del-que-Rubia-pero-al_ARAIMA20140917_0021_90Després de dies de presó, d’angoixes de familiars i amigues i de la repressió del règim, en Sergi ja està sense càrrecs.

Després de veure com “per ser vist cremant contenidors”, la fiscalia demanava 5 anys de presó i el jutge va tancar-lo en presó preventiva, ens va caure la cara de la vergonya aliena i de ràbia.

Presó preventiva per a què? De corrupcions vistes arreu i de confesssions del tipus Millet, Montull i Pujol,.. i vistos pel carrer com si no hagéssin trencat cap plat.

Aquesta és la seva justicia!

La Cup Sant Martí ens felicitem de la fi de l’horror passat per en Sergi!

BxvSEflIUAAv3UF.jpg:large

Imatge

IMG-20140908-WA0000

Festa per la Independència dels Països Catalans

IMG-20140908-WA0001Dins la Festa Major del Poblenou, l’Esquerra Independentista del barri orgtanitzem la Festa per la Independència dels Països Catalans.

La festa es farà a l’Ateneu Flor de Maig en el mateix dia 11 a les 10 del vespre.

En la festa es podrà veure i sentir diferents punxa-discs, com ara els PD Cloters, el PD Cucumber i el PD Biano d’Orxata Sound System.

Imminent desallotjament al Carrer Paraguai

Davant l’imminent desallotjament de la nau del carrer Paraguai, 10, on hi viuen unes 20 persones, es convoca una assemblea amb els afectats, per el dilluns 7 de juliol a les 17:00 a la mateixa nau.

És important que tots fem pinya i mostrem la nostra solidaritat en aquestes persones, que un cop més veuran alterades les seves ja precàries formes de vida. Reclamarem a les administracions que contempli les seves necessitats d’habitatge, treball, papers i dignitat, quan ara farà un any vam demanar el mateix per als desallotjats de les naus dels carrers de Puigcerdà i Pere IV.

Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments.

El Casal Tramuntana ni a la Verneda ni enlloc!

IMG-20140704-WA0000Les sospites s’han confirmat i després de deixar el local del Clot, el Casal Tramuntana, seu de les joventuts d’extrema dreta, sha traslladat a la Verneda.

Ja han rebut les primeres concentracions en contra i el barri s’està organitzant, amb la creació de la Plataforma Antifeixista del barri.

La lluita continua per fer fora els nazis de qualsevol lloc!

 

Imatge

El Casal Tramuntana ni a la Verneda, ni al Clot ni enlloc!

unnamed

Aquest divendres: Present i futur de la lluita a les Illes

IMG-20140611-WA0001Aquest proper divendres a la Flor de Maig (2/4 de 8) l’Esquerra Independentista del Poblenou (Arran, Endavant, CUP i l’Ateneu Octubre) organitza una xerrada sobre les diferents lluites que s’esdevenen a les Illes.

L’acte comptarà amb la presència de Neus Tur de Som Països Catalans i Irene Jaume del Comitè de suport de la vaga de docents de les Illes.

Després de l’Acte, a les 10 del vespre es comptarà amb l’actuació dels Taberners.

IMG-20140611-WA0000

#SergiLlibertat, et volem a casa i als carrers!

sergillibertatFa més d’una setmana que els Mossos d’Esquadra, seguint les ordres de CiU i de l’empresa TMB,  desallotjaven  el  Centre  Social  Autogestionat  Can  Vies,  al  barri  de  Sants.  Moltes  de nosaltres ens vam indignar i vam sortir al carrer per denunciar que 17 anys d’història, de teixit associatiu i de cultura popular no es poden desallotjar.
Dimarts es van convocar concentracions a alguns barris de Barcelona, com ara Gràcia o el Clot, però l’#EfecteCanVies es va estendre fins a més d’una cinquantena de concentracions solidàries  arreu  dels  Països  Catalans  ‐i  fins  i  tot  a  Gamonal,  Hamburg  o  Donosti!‐  el dimecres al vespre.
Però quina ha sigut la resposta a aquestes demostracions de solidaritat? Repressió i més repressió: centenars d’identificacions, innumerables cops de porra a manifestants, un atac
a  la  seu  de  la  redacció  de  La  Directa,  ferides  greus  causades  amb  bales  de  foam  i retencions i detencions indiscriminades. A dia d’avui, ja se n’han comptabilitzat 85. Entre elles, la detenció del Sergi.
En  Sergi té  30  anys  i  és  del  Clot.  És  un  veí  activament  implicat  i arrelat al teixit del barri: és casteller de la Colla de Castellers de Barcelona, fundador de la penya blaugrana dels Castellers i forma part de la comissió del 45è aniversari de la colla.
És  per  aquest  motiu  que  considerem  totalment desproporcionada  l’aplicació  de  la  presó preventiva. Creiem que ha sigut una detenció aleatòria, ja que va tenir lloc després de la
manifestació de dimecres a Sants, i que han agafat en Sergi com a cap de turc.
Volen que tinguem por, que ens quedem a casa i que deixem de manifestar‐nos, però no ho aconseguiran!
#SergiLlibertat, et volem a casa i als carrers!

Esquerra Independentista del Clot‐Camp de l’Arpa.

Recordem: Demà a la Verneda… Amb la UE no tenim futur!

Recordem que demà tindrà lloc al Centre Cívic Sant Martí l’acte Amb la UE no tenim futur.

L’argumentari és ben simple, però us en fem cinc cèntims.

El país que somies no és possible dins la UE

Un marc jurídic que reconegui el dret d’autodeterminació.

urna

La Unió Europea no reconeix el dret d’autodeterminació de cap part dels seus estats membres. En aquest sentit, actua amb la mateixa lògica d’estat que els seus membres. Quanta democràcia resisteix la UE? Almenys no la suficient com per deixar decidir els seus pobles.

Un exemple d’aquesta manca de reconeixement i de la por a la decisió democràtica dels pobles és el cas escocès. Fin i tot en aquest cas, en què hi ha convocat un referèndum sobre la independència legal i acordat entre les dues parts, la UE s’ha negat a establir unes regles clares per saber què passaria amb la pertinència a la Unió d’una Escòcia independent.

En cap cas la Unió Europea intercedirà perquè els Països Catalans puguem exercir plenament un dret que ella no reconeix a cap dels seus pobles sense estat. I cal recordar que el dret d’autodeterminació no és compatible amb un pacte entre les parts que negui que el poble es pugui pronunciar a favor o en contra de la independència.

Poder impedir legalment que especulin amb el nostre territori.

percanviarhotot2

L’especulació sobre el nostre territori té moltes causes i moltes cares. D’una banda, la voracitat del capitalisme mafiós autòcton i la corrupció política. De l’altra, l’interès del capitalisme financer europeu per a fer negoci via crèdit amb el  sector de la construcció als Països Catalans., la pressió dels residents comunitaris del centre i nord d’Europa per comprar propietats assequibles per a ells i la pressió que exerceix la indústria turística.

Per poder fer front a aquesta especulació i destrucció del territori són necessàries mesures tant de caràcter intern com de caràcter extern. Entre les darreres, hi hauria d’haver la limitació de la lliure circulació de capitals i els condicionants a l’adquisició de propietats dels residents comunitaris. Aquestes mesures xoquen frontalment amb el principi de lliure circulació a la Unió Europea, i el qu persegueixen va en contra dels interessos que defensa la UE.

Ensorrar els murs que  separen rics de pobres, nord de sud.

ue-migrants

En 20 anys, més de 20.000 immigrants han mort a les fronteres de la Unió Europea intentant fugir de la misèria. A la unió hi ha més de 250 camps d’internament per a persones estrangeres. Desenes de milers de persones hi estan tancades sense haver fet cap delicte pel sol fet de ser estrangers de països empobrits.

Malgrat la retòrica de la integració, a la Unió Europea la segregació social està plenament present a les ciutats. Coma mostra, els esclats violents a El Ejido (2000), París (2005), o Londres (2011). Poblacions pobres expulsades dels seus barris, reconvertits en barris per a nous rics. Serveis de primera i serveis de segona.

Davant això, La Unió Europea ha decidit adoptar una política de duresa. Perseguir i negar drets als immigrants, reprimir el diferent, criminalitzar la pobresa. Així és com pretén frenar el creixement de l’extrema dreta, aplicant les seves polítiques.

Que els i les treballadores puguem continuar guanyant drets.

eurozone-neoliberal-racovery-plan-bailouts-austerity-stagflation

La unió Europea imposa un nova concepció neoliberal del treball: la transformació del treball estable en treball precari. Des del 1977, en què l’acomiadament es pagava a 60 dies per any treballat, fins el 2014, en què es paga com a molt a 20 dies, han estat dècades de pèrdua de drets laborals als Països Catalans.

En mercat únic no ha suposat una generalització de la riquesa i del treball, sinó que ha generat una alta competència entre les diferents economies de la unió Europea per abaratir la mà d’obra i optar oer un model de devaluació de salaris com a forma de competir a nivell mundial. Tractats com el de Maastricht, o el de Lisboa, i els diferents directives de desregulació i flexibilitat laboral, han anat construint aquest model europeu de precarietat i retallada de drets per a la immensa majoria de les poblacions treballadores d’Europa.

stopretallades

La UE és a dia d’avui el lloc del primer món on s’estan destruint més llocs de treball, i molts d’aquests no es regeneraran. La política de devaluació salarial està afectant greument el poder adquisitiu de les classes populars.

Que les infraestructures no ens passin per sobre.

El mercat comú europeu necessita grans infraestructures per a moure ràpidament, i de manera barata, les mercaderies.

mat

Les grans infraestructures de caràcter europeu que es projecten als Països Catalans no estan pensades ni per articular el país internament ni per a articular el mercat intern. Bàsicament estan pensades per a satisfer grans objectius del capitalisme europeu com la mobilitat de mercaderies o l’exportació d’energia , i per reforçar el paper de dependència i subordinació econòmica de la perifèria europea.

El projecte d’esdevenir  una plataforma logística – el nou mantra de les nostres burgesies locals-, suposa continuar amb la terciarització i desindustrialització. Les infraestructures han d’estar al servei d’una economia productiva i autocentrada i no podem posar en risc el medi ambient i el territori per una cursa embogida de competitivitat que no condueix enlloc.

Tenir sobirania alimentaria i pagesia amb futur.

camperola

La sobirania alimentària ha de ser, juntament amb la sobirania política i econòmica, un dels puntals del nostre futur col·lectiu. Sense pagesia no hi ha sobirania alimentària. No podem aspirar a un model d’indústria agroalimentària sense pagesos.  Per a que hi hagi llauradors cal garantir els drets dels treballadors de la terra. Cal promoure l’accés a terres, aigua i llavors. Cal prioritzar l’ús agrícola de terres de conreu, protegint-les de l’especulació. Cal prioritzar els circuïts curts de comercialització i posar fi a pràctiques de dúmping. I finalment, cal garantir que els preus agrícoles reflecteixen el valor real i que no estan pervertits per situacions de mercat dominants ni intermediaris abusius. Tot això que ens sembla de justícia va actualment en direcció contrària a les polítiques agràrie si econòmiques de la Unió Europea

Democràcia: Que mane la gent i no els interessos econòmics.

antidemocratic

Les institucions europees no responen ni tan sols als mínims democràtics de les actuals democràcies liberals. Cap poder és d’elecció directa per part de la ciutadania, i l’anomenat Parlament Europeu és una assemblea consultiva amb unes funcions molt limitades.

Una de les institucions amb més poder de la Ue és el Banc Central Europeu. Aquesta institució funciona de manera autònoma, sense cap tipus de control polític, tot i se una de les institucions que determina d’una manera més directa la nostra vida.

L’entramat de poder de la Unió, allò que coneixem com a “Brussel·les”, és un terreny adobat per a l’acció dels lobbys econòmics de les grans empreses multinacionals i els grans bancs. Aquests lobbys inverteixen més de 120 milions d’euros cada any en accions per fer valdre els seus interessos en la legislació europea.

Draghi-Mario-1

Les portes giratòries també funcionen a la UE. Els polítics passen de l’europarlament o de al Comissió al sector privat, i viceversa, de la mateixa manera que ho fan ministres i consellers.

Tot aquest dèficit democràtic de la UE es veu agreujat per una absoluta opacitat i manca d’accés de la ciutadania a la informació dels mecanismes de funcionament de les institucions i òrgans de poder de la UE.

Que la llum, el gas i l’aigua tornin a  ser patrimoni públic.

aigua

A finals dels 90, seguint les directives europees, l’estat espanyol va privatitzar el mercat elèctric espanyol. La privatització de les companyies elèctriques, des de las generació, transport, distribució fins la comercialització, es va fer com en la majoria de privatitzacions, amb gran opacitat i obrint portes giratòries de la política als consells d’administració.

L’efecte que es deia que es cercava amb aquesta privatització ar fer un mercat més competitiu. Això, seguint la lògica que el neoliberalisme diu que s’ha de seguir., hauria suposat abaratir preus, millorar la gestió i el servei. No ha estat així, l’augment del preu de la llum els darrers 10 anys, per exemple, ha estat espectacular, generalitzant-se el fenomen de la pobresa energètica i els talls de subministrament d’aigua i llum a cada vegada més i més famílies, mentre les empreses energètiques continuen guanyant grans sumes de diners, que en comptes de revertir en la població, acaben enriquint les butxaques d’uns quants i alimentant operacions especulatives i de saqueig arreu del planeta, complint el que era, de fet l’objectiu de les privatitzacions dictades per la UE: crear grans companyies energètiques multinacionals depredadores que competissin a nivell global, no garantir cap dret dels ciutadans a l’accés a aquests serveis bàsics.

Que totes les llengües tinguin els mateixos drets.

llengueseuropa

Hi ha uns 40 milions de persones a la Unió Europea que utilitzem llengües sense estat, La Unió Europea només reconeix com a  oficials aquelles que als estats on es parlen també gaudeixen plenament d’aquesta condició. Com és sabut, gairebé cap de les llengües de les nacions sense estat no té aquest reconeixement.

Així doncs, la UE no ofereix a la pràctica cap marc legal que reconegui els drets lingüístics de tots els catalanoparlants. La Carta Europea de les Llengües Minoritzades no és una directiva de la Unió Europea, sinó del Consell d’Europa, que han signat 47 estats del continent. Però aquesta Carta a l’hora de la veritat és paper mullat.

No ens podem dirigir a les institucions de la UE en la nostra llengua, ni tenir-hi cap comunicació legal ni oficial. La nostra llengua és vetada també en institucions com el Parlament Europeu..

No hi ha cap obligació d’oferir ensenyament en la llengua del territori, no hi ha cap obligació de garantir canals de televisió o de ràdio a emissores que puguin emetre a tots els territoris on es parla una llengua. Els parlants d’una mateixa llengua tenen drets diferents segons el territori  del domini lingüístic en què viuen. El cas del català potser n’és l’exemple més clar.

Una universitat per a tothom i al servei de la gent.

stopbolonya

Des de l’adopció de l’Estratègia de Lisboa de la UE, les universitats europees estan patint un seguit de canvis en la direcció neoliberal. Els òrgans de govern tendeixen a disminuir la representació democràtica i augmentar el pes de les empreses, ara amb poder de decisió sobre qüestions pressupostàries a través dels Consells Socials. S’han reduït les despeses considerades com a no productives -les carreres i recerca sense rendiment econòmic-. S’ha implantat un model competitiu, en què les universitats de la UE lluiten per aconseguir inversions i projectes.

A la pràctica això no ha suposat una major qualitat  de les universitats, com se’ns havia venut, sinó tot el contrari. el desplaçament de la qualificació dels graus als màsters i postgraus ha provocat que l’ensenyament universitari introdueixi desigualtats segons la renda. els preus de les matrícules s’han multiplicat fins per 3 en la darrera dècada. El Pla bolonya i l’excel·lència universitària imposada a cops de porra per una govern “progressista” s’ha quedat en això.

No ser ni la mà d’obra barata ni el balneari d’Europa; no haver de pagar un deute que nosaltres no hem contret, poder nacionalitzar la banca i no rescatar-la  amb els nostre diners perquè segueixi actuant sense cap control; prioritzar la inversió en educació i sanitat públiques i universals i no permetre que esdevinguin un privilegi d’una minoria…

Tot això amb la Unió Europea NO és possible!

Amb la UE no tenim futur!

NoUE El proper dimecres 21 de maig, l’Esquerra Independentista de Sant Martí (EISM) organitza un debat i xerrada al Centre Cívic de Sant Martí.

En l’Acte hi participaran Luna Fajó (EISM), Isabel Vallet (parlamentària de la CUP-Alternativa d’esquerres) i Joan Sebastià Colomer (Independència per Canviar-ho Tot).

L’acte s’iniciarà a les 7 de la tarda.

Rebels amb causa. Manifest juvenil contra el poder adult

rebels-portadaAquesta tarda es presenta Rebels amb causa. Manifest juvenil contra el poder adult.

L’acte es celebra a l’Ateneu la Flor de Maig a les 7 de la tarda, amb la presència de les tres autores.

Rebel·lies que són causa de l’edat? Inquietuds que se’ns passaran amb el temps? Prou grandetes com per pensar i fer segons què? El jovent som el futur del país, però mentrestant se’ns arrossega pel present. Se’ns deslegitima i es silencien les desigualtats entre joves i adults. Poder dels adults, doncs?

Aquest manifest pretén contribuir a la reflexió col·lectiva entre joves, i envers la situació del jovent dins la societat. Idees, arguments i vivències que es converteixin en presa de consciència, en munició per a fer preguntes irreverents als poderosos i per replantejar i organitzar una resposta per al nostre dia a dia. El què realment temen el capitalisme i el patriarcat és que, quan siguem adultes, seguim sent rebels amb causa.

El llibre “La publicació d’aquest manifest, després de força temps de reflexió i elaboració, és fruit de l’experiència viscuda en l’activisme coordinat amb la CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista), la voluntat de desenvolupar la concepció del «poder adult» i la d’aprofundir en les conseqüències quotidianes de les desigualtats que pateix el jovent.

“No és cap proclama incendiària dir que l’actual generació de joves som, als Països Catalans, un dels col·lectius més atacats, més violentats i més perseguits de l’actual fase de contracció de l’acumulació de capital. Les nostres expectatives de vida, les nostres possibilitats de projectar un futur amb unes condicions dignes i de llibertat s’esvaeixen al mateix ritme que es multiplica la taxa d’atur que patim i es destrueix o privatitza tota xarxa pública de provisió de benestar coneguda.”

Però no tenir futur és sinònim de no tenir res a perdre. I tot per guanyar. Per això també som protagonistes i seremsubjectes imprescindibles dels avenços revolucionaris que ens depara el camí de combat sense treva, que hem iniciatla classe treballadora d’aquest país per la llibertat col·lectiva i l’enderrocament del jou capitalista.

Vaga a la Fnac per Sant Jordi

fnacLes treballadores de la Fnac al Triangle fan vaga el dia 23, Sant Jordi.La causa principal és per la baixada de sou  fins a nivells deplorables (jornada completa 750€/mes nets) i demanen a totes les persones que no hi comprin, ja que l’empresa ha contractat 30 persones per substituir a les treballadores en vaga.

Des de la Cup de Sant Martí animem a tenir el mateix comportament en la Fnac de Diagonal Mar.

El llibre roig dels Països Catalans

portada-tot-sumaEl llibre roig dels Països Catalans és un projecte que necessita l’aportació de tothom per a fer-se realitat; un projecte que neix per a donar a conèixer les dades de les lluites arreu del país, fent-ho de manera senzilla, amb un format econòmic i que en facilita al màxim la difusió.

El llibre ja té gran part de la feina feta. Ara l’objectiu és posar-lo en paper, materialitzar-lo. Per a aquest darrer pas, és necessària la col·laboració econòmica; 3.000 euros per a poder-lo dur al paper. Si rebem més de 3.000 euros, ampliarem tiratge, ampliarem enviaments a biblioteques i n’ampliarem la difusió. En cap cas els diners recollits tenen com a objectiu generar benefici per a Som Països Catalans.

El llibre forma part del projecte en xarxa “Llibres per la Unitat Popular”, en què diferents organitzacions polítiques i socials, així com diverses editorials compromeses pel país aniran editant materials de difusió massiva que expliquin la realitat del nostre territori, de la seva gent i de les seves lluites. Aquest llibre estarà editat sota llicència Creative Commons, per tal que es pugui difondre massivament sense restriccions.

Aquesta és una campanya de micromecenatge amb una voluntat no econòmica, sinó de difusió. Per tant, proposem una escaleta d’aportacions per ajudar a fer arribar aquesta publicació a totes les biblioteques dels Països Catalans. Podeu adquirir un exemplar per a vosaltres, com també podeu adquirir-ne 2, 10, 50 o 100 si voleu fer una compra col·lectiva entre un grup d’amics i amigues, des d’un casal, associació o entitat.

El llibre no té una funció comercial. En el cas que entitats, llibreries o distribuïdores en volguessin adquirir, el llibre es vendrà al públic a un màxim de 5€.

Quins temes tractarà el llibre?

Model econòmic insostenible
Depredació al territori
Dependència energètica
Tsunami financer
Espoli i frau fiscal
Endeutament municipal
Deute: rescatar bancs i no persones
Retallades
Precarització
Reformes laborals
Encariment de la vida
Empobriment de la població
Forces repressives
Construcció nacional
Sanitat
Privatitzacions
Habitatge
Pisos buits
Construcció costes i destrucció de territori
Usos del temps per gènere
Diferències salarials per gènere
Català a l’escola
Models lingüístics per zona
Corrupció
Moviments de defensa del català
Presència d’exèrcits
Mapa de casals i ateneus

És per tant una eina de construcció nacional al servei de les persones que treballant en el teixit associatiu creuen en els Països Catalans, i els construeixen.

CONCENTRACIÓ DE REBUIG A L’ASSASSINAT MASCLISTA

CONCENTRACIÓ DE REBUIG A L’ASSINAT MASCLISTA

Demà dilluns 31 de març a les 13h a la seu del Districte de Sant Martí -Plaça Valentí Almirall-, al tram de can Jaumandreu.

 

Hem recooperat La Flor de Maig!

Gràcies a l’esforç i la lluita de totes hem recooperat la Flor de Maig!
La propietat ha acceptat la compra de la primera planta de l’immoble per part de l’Ajuntament de Barcelona i està encarrilat un preacord de compra de la resta de l’edifici.
Com a condicions per fer efectiva la compra i la cessió d’ús el districte ens demana el pagament d’un lloguer simbòlic per a que es puguin desgravar l’IVA de la compra-venta i personalitat jurídica per atribuir-li la cessió. Pel que fa a la cessió d’ús ens han comentat que es durà a terme entre Festes de Poblenou i Nadal, perquè calculen que el procés de compra s’allargarà de dos a tres mesos.
El districte ha manifestat la seva postura favorable pel l’autogestió de l’espai, respectant que totes les decisions passin per assemblea. A més ens han assegurat que l’activitat de la Flor podrà seguir de manera normalitzada mentre es dugui a terme la compra.
Respecte l’estat arquitectònic de l’immoble el districte ha dit que assumirà la reforma de la façana de cara a 2016-2017. Les obres de menor volada s’ hauran d’anar negociant.
Convoquem un brindis de celebració Diumenge a la 13h i queda en ment fer una festa de celebració. Perquè aquesta és una victòria de totes.
Avui celebrem, demà continuem la lluita!>

20140327-210457.jpg

Panoràmica de la lluita antirepressiva als Països Catalans

SomAquest divendres 28 de març a les 19h es celebrarà a l’Ateneu Popular la Flor de Maig un acte en solidaritat de set independentistes represaliades. L’11 de setembre del 2013, acabats els actes de la Diada, diverses persones foren retingudes i identificades pels Mossos d’Esquadra, entre elles un veí del barri,  Jordi Garcia membre actiu del teixit associatiu i polític del Poblenou El febrer passat les set independentistes foren citades a declarar a l’Audiència Nacional per ultratge a la bandera espanyola.
Durant l’acte s’exposarà la situació repressiva als Països Catalans, encapçalada per les polítiques de seguretat dels governs de PP i de CiU. La xerrada anirà càrrec d’un membre del col.lectiu antirepressiu Alerta Solidària.
En acabat es celebrarà una cafeta solidària per sufragar els costos legals d’aquest i altres cassos repressius.

Organitza: Esquerra Independentista del Poblenou (Arran Poblenou, A.P. Octubre, Endavant OSAN i CUP Sant Martí)

Crònica dels actes de la CUP Sant Martí durant el febrer

cupsantmarti3El passat mes de febrer l’assemblea de la CUP Sant Martí va organitzar diversos actes. El diumenge 2 de febrer, es van fer simultàniament 2 parades informatives al Poblenou i al Besòs, per informar de les diverses campanyes que la CUP té en marxa a nivell de ciutat i nacional, així com dels actes previstos per l’assemblea local de la CUP al districte.

El dilluns 10 tenia lloc una assemblea oberta a la Flor de Maig, on unes 20 persones van debatre sobre els propers processos electorals: eleccions europees, amb una clara majoria d’opinions que rebutjaven la participació de la CUP a les eleccions europees, i municipals, explicant la proposta d’articular una candidatura rupturista a la ciutat.

Tot seguit tenia lloc el dijous 13 una xerrada informativa al Centre Cívic del Besòs sota el títol “Ens quedem sense pensions?”, on una vintena de persones van poder escoltar, preguntar i debatre amb Àlex Tisminetzky, advocat del col·lectiu Ronda, i Domiciano Sandoval, de la Marea Pensionista, responsable de pensions de la FAVB i l’AAVV del Clot-Camp de l’Arpa.

El dissabte 15 diversos militants van participar a l’Assemblea General de la CUP Barcelona, òrgan de decisió bimestral on poden assistir tots els membres de les diverses assemblees locals de la ciutat.

Finalment, el divendres 21 va tenir lloc l’acte a la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou “La Marca Barcelona: una anàlisi crítica”, organitzat per la CUP Barcelona i a càrrec dels professors universitaris Albert Recio (UAB, economia) i Mercè Tatjer (UB, geografia), i de la periodista Maria Favà, amb prop d’un centenar d’assistents.

Per últim si tens ganes de contactar, col·laborar o militar l’assemblea de la CUP Sant Martí,  envia’ns un missatge al bloc (https://cupsantmarti.wordpress.com/) o bé al nostre correu: santmarti.barcelona@cup.cat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Èxit de nou a la II edició de la Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa

La II edició de la Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa es va convertir, de nou, en un èxit de participació. Organitzada per l’Esquerra Independentista del barri (ARRAN Clot-Camp de l’Arpa, Endavant Poblenou-Clot i la CUP de Sant Martí),  enguany havia estat ampliada fins als 250 tiquets i, de nou, es van acabar abans de les 14:00 de la tarda.

A la 13:00 va començar la mostra de cultura popular, amb l’actuació de la colla Bastonera de l’Eixample. Posteriorment al dinar, es llegí el manifest conjunt de l’Esquerra Independentista del barri i tot seguit el cantautor poblenoví Joan Povar va amenitzar la jornada. Des de l’organització volem agrair l’assistència als veïns i veïnes, i en especial a totes les entitats del barri que ens han cedit material i ens han ajudat a la preparació d’aquesta edició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més imatges a: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.677358182326225.1073741838.534858563242855

II Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa

1660376_419743358156914_554544631_nJa és aquí la II Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa que organitzem la CUP Sant Martí conjuntament amb la resta de l’Esquerra Independentista del Clot-Camp de l’Arpa (Arran Clot-Camp de l’Arpa, i Endavant Clot-Poblenou)!

Es realitzarà el proper diumenge 9 de març, a partir de les 12:00, a la plaça del Mercat del Clot, i contarà amb actuacions de cultura popular, el cantautor poblenoví Joan Pobar, i altres sorpreses en les que estem treballant.

El menú (12€) constarà de: 12 calçots ecològics + botifarra* + vi i aigua + postre.

Vine a fer barri!

*Hi haurà opció vegetariana

Vergonya! Aprovat el monestir a la Plaça Bernat Calbó

SBC4009-620x350Al ple de divendres es va aprovar la construcció del monestir en el lloc de l’església situada a la Plaça Bernat Calbó.

La proposta va ser aprovada per CIU i PP i UxB (ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana), mentre que PSC i ICV-EUiA es van abstenir.

Fa uns mesos ja vam denunciar -gràcies a poblenou.org– que el sòl on es troba l’actual església era municipal i va ser donat en ple franquisme al Bisbat de la ciutat.

Lluny de tornar al municipi, els grups de l’Ajuntament (per activa o passiva) confirmen la privatització de l’espai.

Des de la CUP de Sant Martí apostem per la recuperació de tots aquells actius que han de ser remunicialitzats (sòl, recursos hídrics, tanatoris,…) per tornar a la gestió popuar de tots aquests recursos.

ReCOOPerem l’economia. Construim la ciutat solidària i de les persones

Xerrada_recooperemLa CUP de Barcelona presentem aquest divendres 21 de febrer, en el marc d’una xerrada a la Biblioteca de Poblenou, la nova campanya “Recooperem l’economia. Construim la ciutat solidària i de les persones”.

La “Marca Barcelona”: una anàlisi crítica del model econòmic d’inversió i producció neoliberal

Xerrada amb:

Albert Recio. Professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Mercè Tatjer. Professora de Geografia de la Universitat de Barcelona.
Maria Favà. Periodista secció local Barcelona de l’AVUI (1976-2009).

+ presentació de la campanya “Recooperem l’economia. Construim la ciutat solidària i de les persones”.

Construïm la Sanitat als Països Catalans

SanitatEl proper Dissabte 22, durant tot el dia, farem unes jornades de Conferències i Debat per una sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat.

L’acte es celebrarà ales Cotxeres de Sants.

Aquí teniu la revista d’una tirada de 100.00 exemplars.

Per un casal independentista i popular al Clot-Camp de l’Arpa

1531688_643181129077264_145084863_oUn grup de veïnes i veïns del Clot-Camp de l’Arpa s’han començat a posar a treballar per dotar al barri d’un nou espai, un casal independentista i popular. La primera activitat pública es realitzarà el proper dissabte 15 de març.

Durant la jornada, es sortejarà una panera entre tots els i les participants que hagin comprat una butlleta (les podeu trobar al Casal Popular la Forja del Clot), valorada en més de 200€.

Us animeu a donar un cop de mà?

Aquest dijous Ens quedem sense pensions?

1780656_653077998087577_1773650988_nEl proper dijous 13 de febrer, al Centre Cívic del Besòs, tindrà lloc una xerrada informativa sota el títol “Ens quedem sense pensions?”

L’acte contarà amb la ponència de Domiciano Sandoval, Responsable de pensions de la FAVB i de la Marea Pensionista, i d’Àlex Tisminetzky, advocat del col·lectiu Ronda.

Vine a informar-te i participa!

Demà dilluns Assemblea Oberta

1609679_656104857784891_1265465617_nDILLUNS 10 FERBER 2014

19h.- Assemblea oberta

Ordre del dia:

Què ha de fer la CUP

– Eleccions europees

– Eleccions municipals 2015

Vine i digues la teva!

Per un transport públic al servei de les classes populars: concentracions aquest dimecres

5febrer5En el procés d’empobriment i despossessió que estem patint el conjunt de treballadors/treballadores i sectors populars, el proper mes de gener segurament tornarem a ser colpejades per part de TMB amb una nova pujada de les tarifes del transport públic.

El transport públic és un dret fonamental del conjunt de treballadors i treballadores  i hem  de frenar  aquest nou procés d’espoli que estem patint, robatoris socials en tota regla.

Ja fa massa temps que  patim un encariment injustificat del transport públic, fomentat per tots els partits polítics presents als diferents òrgans de govern.

La sobrecàrrega de gestors privats amb finançament públic del transport a l’Àrea Metropolitana (tres organismes públics més tots els ajuntaments que en formen part), que no han patit cap retallada ni de sous, ni d’alts càrrecs, i la manca de pressió fiscal destinada al transport públic, per exemple sobre el vehicle privat, en són clares mostres. Aquest sistema de finançament es fa insostenible, i la classe política només dóna solucions que perjudiquen les ciutadanes, les usuàries del transport públic.

Denunciem, a més a més, l’ús de diner públic per finançar empreses privades que donen servei de transport (TRAM Baix i Besòs, Bicing, etc.), mentre les seves Direccions segueixen obtenint beneficis econòmics.

Algunes de les mesures que proposem són:

a) Gratuïtat per a persones en situació d’atur o pobresa

b) Tarificació social per a persones jubilades, estudiants i infants

c) NO a l’augment dels preus del transport sota cap circumstància

d) Recuperació de la gestió pública de totes les companyies de transport

e) Cap acomiadament ni disminució salarial i laboral als treballadors de Metro i

f) Readmissió d’Andreu De Cabo, treballador de TMB acomiadat per denunciar la malversació dels directius de TMB

EL TRANSPORT PÚBLIC ÉS UN DRET, NO UN PRIVILEGI

Fixem-nos amb una comparativa de preus amb altres ciutats.

preus transportjpg

1780656_653077998087577_1773650988_nEl proper dijous 13 de febrer, al Centre Cívic del Besòs (Rambla Prim, 87-89) tindrà lloc una xerrada informativa sota el títol “Ens quedem sense pensions?”

L’acte contarà amb la ponència de Domiciano Sandoval, Responsable de pensions de la FAVB i de la Marea Pensionista, i d’Àlex Tisminetzky, advocat del col·lectiu Ronda.

Vine a informar-te i participa!

Pobre Sant Bernat… Calbó!

En el darrer plenari del Districte es va aprovar la construcció d’un monestir en l’espai que ocupa l’església de Sant Bernat Calbó en el marc del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de regulació de l’equipament religiós de la plaça Sant Bernat Calbó. El resultat de les votacions va ser el vot a favor del projecte de CiU i PP, en contra del PSC i l’abstenció d’UxB i ICV.

Des de la CUP demanem que l’espai ha de ser d’ús públic per les necessitats del barri i per no perllongar més el privilegi de l’església catòlica!

Poblenou.org: La parròquia de Sant Bernat Calbó havia de ser un edifici públic

Poblenou.org publica una investigació que du a uns documents que proben que el terreny que ocupa l’esgésia de Sant Bernat Calbó havia de ser per a un edifici públic.

El març de 1952, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a la Comissió d’Urbanisme que revises les alineacions del carrer Wad-Ras (entre els carrers Galceran Marquet i Marià Aguiló). En aquells moments aquest espai estava ocupat per la fàbrica Construcciones Textiles Carlos Sallés i per algunes finques (números 7 i 9 del carrer Amistat, i números 130, 132 i 134 del carrer Marià Aguiló).

Mesos abans s’havia aprovat la construcció d’un centre escolar (el Grupo Escolar Pio XII) en terrenys de propietat municipal, ocupats previament per la Fábrica de Aprestos Arturo Pomés.

En la reunió celebrada per la Comissió d’Urbanisme el 21 de març del 1952 va encarregar al Servicio de Extensión y Reforma de la Agrupación de Urbanismo y Valoraciones que redactes el Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras entre las de Galcerán Marquet y Mariano Aguiló [Memòria i Plànol] que es pot consultar en els arxius adjunts.

Les principals consideracions d’aquest projecte eren:

– Estava prevista la prolongació del carrer Wad-Ras (que en aquells moments acabava a Galceran Marquet) fins al carrer Marià Aguiló (no es preveia seguir-ne la prolongació més enllá, per no afectar el nucli antic del barri del Poblenou). Arran de l’aprovació de la construcció del Grupo Escolar Pio XII, el tram entre Galceran Marquet i Marià Aguiló no seria espais vials sinó que es proposava la construcció de jardins públics, evitant construir-hi cap edifici (mantenint l’afectació de la fàbrica Construcciones Textiles Carlos Sallés i de diverses finques).

– Però també s’analitzava que per donar un final de prespectiva al carrer Wad-Ras s’aconsellava la construcció d’un edifici (al costat del carrer Marià Aguiló) que afectaria les finques del carrer Amistat nº9 i Marià Aguiló nº132 i 134 [línies vermelles del Plànol adjunt] i la resta de l’espai com a plaça pública (just davant del Grupo Escolar Pio XII).

Al final del document s’informa que s’ha de procedir a l’expropiació de les finques del carrer Amistat nº9 i Marià Aguiló nº132 i 134; formar un únic solar per construïr-hi un edifici singular; on podrien situar-se les dependències muncipials i el centre administratiu del barri.

Aquest projecte va ser aprovat pel ple municipal el 30 d’octubre de 1952.

titututk  ksls ´l jfgklsklsl  jgjks lk svkl   gws  htgy e hsw hg  s f  asdfjasdfsdjksdajkdkjdsjsdkds kl jf ol osak ui  kfsj lo g

Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras entre las de Galcerán Marquet y Mariano Aguiló (Plànol i Memòria)

Aquest edifici públic no va construïr-se perquè el 3 de desembre de 1955 Antonio Cervantes, capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona demanant que es substituis la construcció d’aquest edifici públic per instal.lar-hi la parròquia de Sant Bernat Calbó (que en aquells moments estava ubicada al carrer Wad-Ras 206) [info publicada per POBLENOU.ORG- 23/10/2013].

El 5 de març de 1956 el Bisbat de Barcelona va comprar la finca dels nº132 i 134 del carrer Marià Aguiló per a la construcció de la nova parròquia (desconeixem la situació de la finca del carrer Amistat nº9 en aquells moments).

El 26 de juliol de 1956 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció de la parròquia de Sant Bernat Calbó en aquest solar.

El 12 de juny Servicio de Extensión y Reforma de la Agrupación de Urbanismo y Valoraciones va presentar el Estudio de rectificación de alineaciones del solar destinado a la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, en la calle de Wad-Ras [Memòria i Plànol] que permetia una ampliació del solar que havia d’ocupar l’esglèsia de Sant Bernat Calbó. Aquest projecte va ser redactat després de la petició feta per Antonio Cervantes (capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó) el 25 d’abril de 1957.

sddsfkl  jfsk l jfodo0aj  kfjaqo jdla k kjfak jh kjhnak dkl al9odfkaqnb ol ujfl j91904j ol  dsfj kjd k fj  k ks jgfk jk slo k kls l l skl kjgf lsk k

Estudio de rectificación de alineaciones del solar destinado a la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, en la calle de Wad-Ras (Plànol i Memòria)

Aquest estudi va ser aprovat com a nou projecte de construcció el 26 de juny de 1957 per l’Ajuntamnet de Barcelona (publicat al BOP del 12 de juliol del 1957).

El dia 1 de novembre de 1957 es va inaugurar la nova esglèsia de Sant Bernat Calbó. L’esglèsia tenia 530 m2 i va ser obra de l’arquitecte José Mª Soteras Mauri.

29M Poblenou Campanya de suport

Recentment, s’han fet públiques les peticions que l’acusació fa als quatre poblenovins detinguts per la vaga general del 29 de març de 2012. A part de la fiscalia, la Generalitat de Catalunya, la Caixa i l’Ajuntament de Barcelona s’han personat com a acusació. És des de aquesta ultima institució que es fa la petició de penes més gran: 5 anys i mig de presó i 24 mesos de pena-multa a cada un dels encausats.

Aquestes peticions arriben més d’un any i mig després d’aquells fets. Entenem que aquest procés té per objectiu castigar les nombroses lluites polítiques, socials i veïnals del Poblenou i intentar paralitzar-nos. Però les acusacions no se sostenen i lluitarem per que siguin totalment desestimades i s’absolgui als encausats, com ja va ser el cas en els barris de Les Corts i el Clot.

20131126-174906.jpg

Imatge

Parlem de la Rambla? Si?

20131120-203959.jpgAhir, dimarts 19 de novembre, l’ajuntament de Barcelona va presentar un nou “procés participatiu” sobre la remodelació de la Rambla del Poblenou anomenat “Parlem de la Rambla del Poblenou?”.

Davant d’aquesta iniciativa del govern municipal, el Grup de Treball de Fem Rambla fa les següents consideracions:

1.- Valorem de forma positiva que l’Ajuntament, degut a l’autoorganitació del veïnat, s’hagi vist obligat a consultar la ciutadania sobre les transformacions que està patint la rambla del Poblenou.

2- Denunciem que l’Ajuntament impulsa aquest procés paral·lel a l’ iniciat des de fa 6 mesos per Fem Rambla. Fem Rambla és un procés participatiu obert, transparent, inclusiu i propositiu de funcionament democràtic i amb uns resultats totalment professionals organitzat per les veïnes i veïns del Poblenou.

3- Insistim que en el nou “procés participatiu municipal” li falta debat. Un exemple d’aquesta manca de debat és la decisió de l’Ajuntament d’iniciar les obres del tram de la Rambla del Poblenou entre Taulat i Fernando Poo el proper mes de febrer sense tenir en compte les propostes i conclusions de Fem Rambla, ni les del seu propi procés “Parlem de la Rambla del Poblenou?”.

4- Exigim que les sessions de debat del nou procés “Parlem de la Rambla del Poblenou?” siguin totes obertes a tothom i no tancades a uns col·lectius en concret.

Per altra banda volem recordar que Fem Rambla ha continuat organitzant activitats i tallers, l’últim dels quals es va realitzar el 16 de novembre al Casal de Barri, i que els resultats del procés es presentaran a la pròxima assemblea general de Fem Rambla el dia 10 de desembre.

Grup de Treball de Fem Rambla

Covocatòries per particiar-hi!

Des de la CUP del Districte fem una crida aparticipar dels següents actes:

Dijous 14N Contra els abusos policials, tothom al carrer!. A 2/4 de 8, sortida des del carrer Aurora.  Exigim:
El cessament immediat del Director de la policia i, si s’escau, la reprovació del propi Conseller d’Interior.
Justícia per a Juan Andrés, Ester i totes les víctimes d’abusos policials.
Depuració de la comissaria de Nou de la Rambla.
Aquesta jornada de debat està formada per dues conferències: la primera “Ruptures constituents i municipalisme” tractarà sobre els diversos moments de ruptura i processos constituents que s’han viscut a Catalunya, els canvis en les formes d’organització i formes de presa de decisions, i quin paper s’ha jugat des del municipalisme en aquests, i en la segona “Crisi del règim de 1978: Cap a un procés democratitzador?” es parlarà sobre els processos democratitzadors i com utilitzar l’actual crisi del règim per obrir un procés que avanci en l’enfortiment de la democràcia.
Dissabte 16N darrera Jornada de propostes de la Rambla. Fem Rambla, amb pica-pica posterior i amb vetlladora per la canalla.
Dissabte 30N Trobada d’Unitat Popular. A l’Institut La Llauna. On hi haurà assemblees obertes temàtiques (territori, solidaritat internacionalista, cultura, drets socials, joventut, llengua, antipatriarcal i drets col·lectius), amb dinar popular i debats estratègics sobre com bastir un nou model de societat en el nou estat que vindrà.

Solidaritat amb les vaguistes del Poblenou!

Solidaritat vaguistes Poblenou

El passat mes de setembre es complia un any i mig dels fets ocorreguts al Poblenou durant la Vaga general del 29 de març de 2012.

Aquella jornada va començar amb dotzenes de veïns i veïnes participant del piquet informatiu, convocat per entitats del barri i per persones individuals, per protestar contra la reforma laboral i les retallades dels governs espanyol i català. L’acció reivindicativa es va desenvolupar sense incidents durant tot el matí i amb una creixent participació popular. En diverses empreses del barri, els i les treballadores havien demanat ajut al piquet per garantir el seu dret a vaga. Pels vols de les nou, ens vam desplaçar fins a l’Avinguda Diagonal, en aquell moment érem més de tres-centes persones. La gent estava tranquil·la i contenta pel bon desenvolupament de la jornada.

Aquell va ser el moment escollit per diversos furgons dels Mossos d’Esquadra per carregar contra la concentració amb les sirenes a plena potència. Les dotacions d’antidisturbis van baixar en massa dels vehicles i varen començar a colpejar als assistents, que intentaven fugir com podien. La brutal carrega policial a l’Avinguda Diagonal va tenir dues rèpliques més, fins a arribar a l’alçada de l’estàtua al Doctor Trueta a la Rambla.
L’acció policial es va saldar amb 5 persones identificades i 3 detingudes, a part de vàries lesionades. Però malgrat la repressió els i les veïnes no ens vàrem atemorir i posteriorment una cercavila convocada per les AMPA’s del barri va aplegar unes 1300 persones.
Avui, quatre poblenovins s’enfronten a càrrecs per danys, desordres públics i riscos per a la circulació i que poden comportar multes exhorbitades i fins i tot penes de presó. Durant la instrucció del cas, el jutge no ha acceptat cap prova o declaració de testimonis de la defensa que pugues exculpar als encausats, i s’ha impedit l’accés a Imatges de vídeo vitals per esclarir el cas. Demostrant així, que el procés judicial respon només al compromís del govern de CiU amb la patronal, per criminalitzar qualsevol protesta pels nostres drets socials i laborals. Aquests quatre veïns, gent treballadora i arrelada al barri, es troben desprotegides davant l’abús.

Cal destacar que els veïns del Clot i de Les Corts detinguts durant la mateixa vaga van ser absolts el passat mes d’agost després de la celebració d’un judici en el qual es va demostrar el mal procedir dels Mossos d’Esquadra aquell 29 de març.

Creiem que participar en una jornada de Vaga General és un dels màxims exponents de la democràcia i de la llibertat d’expressió. Per què, en una conjuntura de crisi econòmica i social com l’actual, protestar és un dret i una obligació.

Per tot això demanem:

La lliure absolució de les vaguistes encausades.

Per què:

1. No hi ha proves en contra i no es permet aportar-ne a favor.

2. No han comès cap dels delictes que se’ls imputa.

3. Per què el dret a la Vaga, a la lliure expressió i a la denúncia de la injustícia és un dret i un deure a defensar per tota la ciutadania.

El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA

flor de maig recooperaLa Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.

Després de ser oberta a partir de la transició com a Ateneu Popular i tancada altra vegada per l’Ajuntament de Barcelona el maig de 2012, els veïns i veïnes organitzades del barri la vam alliberar el 20 d’octubre del mateix any, per tornar a recuperar l’empelt d’aquells cooperativistes. Vam entrar-hi desobeint les seves lleis injustes, imposades per un ordre pervers, que neguen la memòria col·lectiva que ara estem compromesos de recuperar. Vam entrar-hi per omplir-la de vida i fer-la lloc de trobada, per crear noves formes d’organització, assembleàries, transformadores, col·lectives. Vam entrar-hi per plantar cara a l’estafa generalitzada que el gran capital ha orquestrat contra totes nosaltres, al que volen anomenar crisi per eludir responsables.

La Flor de Maig és i serà del Poblenou, tal i com era quan va néixer fa 123 anys. I ara, quan fa un any que l’hem recuperat, la propietat ens porta de nou, el 5 de Novembre, davant dels tribunals. El nostre únic delicte, retornar un espai pels seus legítims amos: el poble del Poblenou. La nostra força, la que surt de l’esperit lliure que crea cultura popular, la cultura que allibera les nostres vides i transforma la nostra societat injusta. I la nostra eina, la complicitat entre totes i la solidaritat de tot un barri.

El Franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA
La Flor de Maig és del barri!

Manifestació dissabte per canviar-ho tot!

percanviar-hototAquest dissabte vine a la manifestació nacional de la campanya Independència per canviar-ho tot.

A les 6 de la tarda a la plaça Universitat.

Perquè només amb la independència no ens deslliurem de les classes privilegiades que  ens manen des de dècades o més enllà.

Perquè amb la independència se’ns obre la porta per bastir una nova política.

Per tal de crear un nou Estat pensant en els Països Catalans, en el domini del legislatiu per sobre dels mercats, per una escola pública com a únic referent educatiu, per una xarxa sanitària pública i única, per fer de la particiació l’eix polític bàsic, per la creació d’una banca pública, pel desenvolupament d’una economia social,…

En definitiva, per posar la política a favor de les classes populars!

Imatge

Sant Bernat Calbó per a què?

Imatge en línia 1

Tanquem el centre feixista Tramuntana!

tramuntUn tema que ens té altament preocupades i que a mesura que passa el temps i amb ell la inacció de l’Ajuntament, va en augment.

Parlem del manteniment de les activitats del Casal neonazi Tramuntana instalat al barri del Clot.

Al Gener, farà dos anys de l’obertura d’aquest local al barri i des de llavors, tret de declaracions polítiques i simbòliques, l’Ajuntament no ha actuat amb la determinació amb la que és d’esperar d’una institució democràtica que ha de vetllar per la cohesió social i en contra de posicionaments autoritaris i intolerants com els que el Casal Tramuntana representa.

Estem cansades de rebre la mateixa resposta per partt del regidor del Districte, el qual ens diu que no s’hi pot fer res més enlla de vigilar els moviments del local, i d’impedir les seves activitats públiques. Però la realitat ens diu que el Casal Tramuntana segueix fent activitats amb total normalitat dins i fora del local ( només cal veure el seu perfil oficial a facebook) i que a més és un lloc de trobada de persones violentes així com un punt de referència del moviment neonazi de l’àrea metropolitana.

No només ens preocupa moltíssim la inacció de l’ajuntament i de les autoritats del districte, sinó que a més a més ens genera una total incomprensió tenint en compte la situació política actual i el gran volum d’evidències que relacionen el Casal Tramuntana amb ideologies racistes,xenòfobes i totalitaries.

Fent un petit repàs a les fonts de comunicació del local i de notícies recents publicades a la premsa, no és difícil adonar- se de la vinculació evident entre el Tramuntana i moviment violents d’extrema dreta. Fent un petit repàs a internet podem trobar de forma evident aquests vincles, els Mossos d’Escuadra i la Guàrdia Urbana deuen haver pogut provar sobradament la nostra tesi ja que, segons ens assegura el Regidor, fa temps que s’hi dediquen.

Fa uns mesos, la Policia Nacional detenia a Sabadell un blogger acusat de fomentar l’odi i la violència a través d’internet. En el registre a casa seva se li van incautar multitut d’armes de tot tipus (porres, bats de beisvol, punys americans, navalles…) a part de diferent material de propaganda neonazi. Aquest individu és un habitual del Casal Tramuntana tal i com indiquen les fotos que ell mateix publica on s’el veu dins el local.

Un altre habitual del Casal Tramuntana és Alejandro F. Sabadellenc i conegut activista del moviment neonazi. Aquest individu, surt fotografiat en un homenatge a Rudolf Hess ( Mà dreta de Hitler durant la IIGM). Aquest individu, va viatjar durant aquest any en dues ocasions a Grècia on es reuneix amb els reesponsables d’Alba Daurada com a portaveu de PXC, tal i com es pot veure en les fotografies que ell mateix penja a internet.

Alba Daurada, un partit obertament neonazi, és el referent dels membres del Casal Tramuntana fins al punt que alguns porten el seu logotip tatuat. Cal que expliquem què és Alba Daurada?? Potser amb les últimes notícies que desgraciadament ens arriben de Grècia com el recent assasinat d’un antifeixista n’hi ha prou per esgarrifós i per reafirmar la nostra preocupació.

Agressions, intimidacions, pintades, atacs a seus, atacs contra el Principat, l’atac a la Blanquerna, l’assasinat de Carlos Palomino, de Guillem Agulló…

Què més cal per a que obrin els ulls? Què ha de passar al barri del Clot per a que es decideixin a actuar? Serà massa tart quan ho facin?

La solució als problemes mai és mirar cap a una altra banda, o almenys això és el que alguns desl partits professionals li demanen a Rajoy amb la crisi nacional. .

El 12 de Juliol de 2012, el Parlament va aprovar per unanimitat la resolució 707/IX, en la que es diu textualment “el Parlament insta al govern a investigar les activitats i les connexions del Casal Tramuntana del barri del Clot-Camp de l’Arpa de Barcelona, amb grups feixistes, racistes, xenòfobs i violents, i si s’en demostra la vinculació a ideologies que hi estiguin relacionades, adoptar les mesures que calguin per a tancar-lo, seguint els mecanismes legals pertinents.”

Què més cal? Què ha de passar?
Les entitats del barri, estem preocupadíssimes, però no deixarem de lluitar, perquè creiem que el feixisme cal combatre’l. I ho farem amb el vostre suport o sense. Ara bé, tenim en compte, que l’Ajuntament i les autoritats del Districte, com a institució que ha de garantir la convivència i la cohesió, fins que no doni ordre de tancar aquest local, serà responsable de la situació actual.

Quan tancaran el Tramuntana? Que sigui demà mateix! No n’esperem una altra i seguirem denunciant la situació fins que el tancament es faci efectiu.

Manifest de l’esquerra independentista 11 de Setembre 2013

ONZE2013-versio2La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.

Per canviar-ho tot!

Audiència Pública al Districte

A l’Audiència Pública del Districte de Sant Martí hi van intervenir persones víctimes dels desallotjamnet de les dues naus al Poblenou.

Barcelona – Crisi – Pobresa: Els desallotjaments dels assentaments no són una solució vàlida!

BL2W_9gCMAAOuOk.jpgEn un context de crisi econòmica del capitalisme són el conjunt de les classes populars i treballadores qui pateix les conseqüències socials més greus. Però si aquestes són dones, joves i migrants aquestes conseqüències poden arribar a límits inimaginables. Als Països Catalans són moltes les persones migrants sense regularitzar que es troben abocades a viure en assentaments i cercar pels carrers la ferralla i el menjar necessari per a poder sobreviure. A Barcelona, segons estimacions oficials, hi ha 2.798 persones sense llar. D’aquestes, 1.260 dormen gràcies a recursos públics o privats, 838 directament al carrer, i 700 en assentaments.

Continua llegint

‘Ni 7, ni 1, ni mig, ni cap’

cropped-prova2Tot el nostre suport als encausats!

Al Clot i a tot arreu… absolució vaguistes!

El proper 5 de juny se celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se’n sumen més de cent a tot Catalunya. De moment, les peticions fiscals són altes i tant la Generalitat com l’Ajuntament estan prenent partit presentant-se com a acusació particular. A tres veïns del Clot els demanen 7 anys de presó; l’acusació: bolcar contenidors. Cosa que en les seves paraules han traduït en desordres públics, danys i delicte contra la seguretat vial.

Continua llegint

Fem Rambla, decidim com la volem!

fEMrAMBLADes de fa setmanes el barri viu la lluita en la defensa de la Rambla Poblenou. La pressió popular de veïns i veïnes va fer aturar que s’esfaltés les rodones, després de veure atònites com ho havíen fet, sense informar-ne, en la via central.

Es va aconseguir que el Distrite aturés aquesta segona fase i se li obligués a fer un procés participatiu obert a tot el barri.

Continua llegint

Sant Bernat Calbó i per una Barcelona laica i de les persones

botifarrada-2011-0334L’església de Sant Bernat Calbó, situada a la plaça del mateix nom, està vivint els darrers mesos després de 56 anys d’existència. L’edifici està molt malmès a causa d’un greu deteriorament del formigó que ha desaparegut en alguns punts i hi ha risc de despreniments de la façana i d’un futur col·lapse de l’immoble. Per aquest motiu, l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit enderrocar l’església i ara es negocia donar una concessió de 90 anys a la congregació francesa de l’Anyell perquè als terrenys hi pugui edificar un monestir.

Continua llegint